dimarts, 21 de desembre del 2010

PRÀCTICA 5

Primera part. DESENVOLUPAMENT AFECTIU, SOCIAL I DE LA PERSONALITAT: L’empatia i l’enfocament socioafectiu

Clicar aquí.

Segona part. LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT INFANTIL.

Clicar aquí.

divendres, 3 de desembre del 2010

PRÀCTICA 4

A continuació pengem la pràctica 4: Desenvolupament comunicatiu i lingüístic.

Clicar aquí.


dilluns, 25 d’octubre del 2010

PRÀCTICA 1


A continuació penjem la pràctica 1.

Clica aquí.

Treball dels Bonobos - Part A


A)Preguntes en torn al vídeo i les lectures:
1.Organitza en les diferents dimensions del desenvolupament(psicomotriu, cognitiva, lingüística i socioafectiva) les competències que demostren aquests bonobos criats en el centre d’investigacions Psicolingüístiques d’Atlanta.
SITUACIÓ
HABILITAT/S
MOSTRADES
DEMENSIÓ DEL
DESENVOLUPAMENT
Tot passejant pel bosc
-Jugar a empaita
-Pujar a l’esquena
-Entendre els humans
Psicomotriu i socioafectiva
De picnic amb la Sue i el Ryan
-Dona una poma a la pantera rosa, quan ho diu.
-Empaita insectes.
Lingüística i cognitu
Conduint un cotxe
-Gira el volant i prem l’accelerador.
Psicomotriu
Interaccionant amb el gos
-Salta sobre el gos, sap que el renyen i se'n adona que s’ha de porta be.
Socioafectiva i lingüística
Amb els monstres
-S’espanta del monstre, tot i que ho troba divertit.
Socioafectiva i psicomotriu
Amb el telèfon
-Agafa el telèfon, tot i que no ho entén que no hi hagi ningú.
-Entén paraules i les diu amb la consola
Lingüística i cognitiva
Trobada amb la Jeanine
-Te memòria per recordar que havia demanat caramels i reconeix la veu del telèfon.
Cognitu, socioafectiu i lingüística.
Jugant amb la consola
-Aprèn a jugar al ‘’come-cocos’’, comprenen les normes.
Cognitiu i psicomotriu
Aprenent a trencar avellanes
-Trenca pedres que li serveixin per a trencar les avellanes.
Cognitiu i psicomotriu
Aprenent a fer un tall amb una pedra
-Quan ho veu en la tele va saber tallar-la per poder tallar la corda.
Cognitiu i psicomotriu
Ensenyat a la Tamuli
-Va intentar separa perquè s’estaven barallant.
Lingüística i socioafectiva
Passeig final pel bosc
-Neteja les ungles a la noia.
Socioafectiva

2. En quines dimensions del desenvolupament es mostren més desenvolupats respecte dels seus congèneres criats en llibertat?
Ells a diferència dels que estan en llibertat han mostrat avanços en el seu desenvolupament a l’hora de pensar, observar, relacionar-se amb els humans, a través de conductes que els monitors els han ensenyat, això els ha permès evolucionar a diferència dels que estan en llibertat.
3.Si comparem les competències d’aquests bonobos amb les d’un infant humà, a quina edat humana creus que correspondrien?
Doncs nosaltres creiem que seria sobre els 2, 3 anys degut a que a partir d’aquesta edat els nadons ja comencen a progressa mitjançant de la imitació, i dels símbols.
4.Creus que el desenvolupament dels bonobos té un sostre? Fins on creus possible que puguin arribar en el seu desenvolupament? Per què?
En la part de la lingüística tenim diverses opinions:
-Quan parlem de “la parla” creiem que té sostre perquè els bonobos no podran arribar a parlar degut a l’estructura de la seva mandíbula, que no els ho permetrà.
-Quan parlem de “comunicació” creiem que no té sostre perquè el bonobos es comuniquen per llenguatge no verbal, i veiem possible que un bonobo arribi a entendre tots els signes, per portar a terme una millor comunicació.
-Quan parlem de “llengua” creiem que tampoc té sostre perquè no pot crear frases gramaticalment correctes.
-Psicomotriu:te sostre
-Cognitiu: te sostre
-Socioafectiu: No té sostre perquè pot arribar a estimar, pot arribar a disculpar-se quan sap que a fet alguna cosa malament i també pot arribar a entendre els estats d’ànims dels humans.
5.Creus que la participació en activitats culturals humanes ha modificat la ment d’aquests bonobos? Raona la teva resposta?
Si, perquè els eduques com humans i els bonobos intenten comportar-se com a tals, aprenent a escoltar, a moure’s com nosaltres, etc…
6.Què creus que passaria amb els bonobos si els re-introduíssim al seu hàbitat natural?
Creiem que al principi la seva adaptació seria difícil degut a que els bonobos ja estan acostumats en un àmbit que no és estar en llibertat, però de totes maneres creiem que a la llarga s’acabaria adaptant degut a que li sortiria el seu instint animal.
7. Creus que aquest tipus d’investigació vulnera els drets dels animals? Per què?
Pensem que aquesta investigació vulnera els drets dels animals, ja que el subjecte, o
sigui, el bonobo,no ha pogut decidir ser l’objecte d’estudi d’aquesta investigació, ja que
l’estan estudiant cada dia, i fan de ell el què volen.

Tot i així, estem d’acord en una part, el fet que agafin a un animal per educar-lo, com és
el cas d’un animal domèstic (gos, gat,...) però, el que estem defensant és que, no poden
agafar un animal per experimentar, que creiem que es diferent que educar. Educar
pensem que és donar un seguit de coneixements, de valors, d’experiències, que li poden
ser bones o dolentes; i molt diferent és el terme experimentar, que es basa en un ésser
que és afectat per una sensació, un sentiment, un canvi,...

dijous, 23 de setembre del 2010

Continuació Pràctica 1

 Video més imatge



Vídeo que fa molta gràcia, típic del A.P.M.
La imatge molt bonica i com que estem dins de Medi Social, no podia faltar-hi. 

Salutacions del Grup de Medi Social.

dimarts, 21 de setembre del 2010

Benvinguts

Hola, som el grup de medi social els membres que el formem som: Jordi Macià, Beth Mauri, Roc Jordana, Victor Molins i Jordi Lopez